El Don Pedro es queda al fons i el projecte del port es tramita sense canviar ni una coma.

Malgrat la campanya mediàtica organitzada pel Ministeri de Medi Ambient per fer veure que estudia què ha de passar amb el vaixell Don Pedro, i si s’ha de treure o deixar-se al fons, el cert és que, segons sembla, la decisió es va prendre el mes de setembre de l’any passat, poc més de dos mesos després de l’enfonsament. El circ mediàtic muntat pel Sr. Serrano, en qualitat de Secretari General de Biodiversitat del ministeri, desplaçat a Eivissa amb un eixam de periodistes i ecologistes, ha estat només això: un circ. Les manifestacions sobre l’ajornament de la decisió final pel proper setembre serien així únicament una estudiada estratègia per simular un procés que faci creïble una decisió final que sembli molt meditada i estudiada, de forma que es puguin sostreure al màxim de les crítiques de les organitzacions ecologistes, tant locals com nacionals, que s’han interessat pel tema. Els motius, tot i el que també està previst vendre, no tenen res a veure amb el millor pel medi ambient. El Sr. Serrano, de fet, està bastant molest amb l’acord aprovat pel Consell Insular de demanar la retirada del vaixell. En tot cas també és conscient que això no els obliga a res, només a fer veure que la decisió ha estat molt complicada i repensada, cosa més creïble si triguen més d’un any a fer-la pública.

Per altra banda, la cosa mediàtica no la porten tan bé els polítics locals. Encara han d’aprendre de la capital per mentir d’una forma creïble. Mentre asseguren que volen minimitzar el projecte de Botafoc se segueix tramitant el projecte inicial sense canviar ni una coma. De fet el projecte ja es troba al Ministeri de Medi Ambient, després de passar per la Comunitat Autònoma, seguint la tramitació prevista i sense cap canvi aparent en el seu contingut.

Costas vol demolir casetes varador però no els restaurants il·legals de Salines

Aquí, com en tot, es veu que només has de patir si no la fas prou gran. Pot ser si robes una porcella acabaràs a la presó, però si robes milers de milions només sortiràs a la premsa rosa, (a l’Hola!, per exemple). Avui apareix la noticia a la premsa mallorquina: Costas vol demolir 80 construccions il·legals a Balears, construccions com, per exemple, les casetes varador de es Codolar, a l’interior del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa. La pregunta és: Per què no comença pel més impactant i va baixant?, per què no es demoleix primer l’excés d’edificació dels mega-restaurants il·legals de la zona? En fi, que és molt bona iniciativa això de recuperar el Domini Públic i seria una gran notícia que realment es posessin mans a l’obra, ara bé, esbocar 4 casetes varador per fer veure que es fa alguna cosa i deixar en peu barbaritats molt més grans o la piscina de Pedro J, sense anar més lluny, no és seriós, només una presa de pel, per variar

Fiesta Hotels tanca la sucursal del Consell

Les empreses Matutes, al voltant de les quals ha girat durant anys la política territorial portada a terme pel Consell Insular, ha tancat la delegació que mantenia al Consell Insular d’Eivissa, amb la sortida d’Stella Matutes i el trasllat del seu despatx al carrer Bartomeu Roselló. Tot i que aquest grup d’empreses ha tingut sempre línia directa amb Avinguda Espanya, fins fa 5 anys no hi havia una representant permanent.
L’etapa de Ministre d’Exteriors del Sr. Matutes va tenir com a conseqüència un cert descontrol en els assumptes locals i, tot i que a canvi va poder-se dedicar als negocis internacionals, Cabo Verde, per exemple, en tornar va haver-se d’ocupar d’alguns lamentables errors comesos per les administracions autonòmiques i locals en la seva absència i que afectaven directament als seus interessos. Una vegada arreglats aquests assumptets, i per assegurar-se que no tornaria a passar, col·locà a la Sra Matutes de consellera-pont entre empresa i administració i així quedava tot controlat.
Ara, entre que a la Consellera ja no la deixen manar tant i que no quedaria bé arribar al congrés del PP amb un cognom així i sent càrrec públic imputat, recull la paradeta i la torna a la seu oficial d’Empresas Matutes, d’on no hauria d’haver sortit mai

Corrupció a sac

Publica avui Diario de Mallorca, un article de José E. Iglesias, sobre el que està passant a Balears amb les seves institucions i la seva classe política. Tot que per proximitat geogràfica i l'habitual mallorquinisme, fa referència només a casos de l'illa gran, a Eivissa no tenim res que envejar i també es podrien citar els casos de ses Variades, Vila-Centre, golf fiesta hotels, autovies, etc. Alguns investigats, altres encara no, però tots, com mínim, molt sospitosos. Aquí teniu un fragment de l'article de J.E Iglesias:

Decenas de políticos en activo acusados de corrupción y cientos de millones de euros del erario público balear traspasados a bolsillos privados, bien monetariamente, bien en especie, bien mediante la especulación concertada sobre nuestra materia prima esencial: el territorio. Este es el balance, grosso modo, de la realidad insular a comienzos del siglo XXI. Un resumen escalofriante nada coyuntural. Estamos ante un profundo problema infiltrado en las arterias de la estructura social que empieza a convertir nuestra democracia en una farsa. La italianización de Balears es evidente, incluso puede que más certero sea invertir esos términos. Por acción u omisión, la esfera política se ha instalado en la permanente sospecha debido al sinnúmero de casos investigados por los tribunales de justicia

Els túnels de l’autovia eren les canteres del golf...

...I el tir li surt per la culata a Abel Matutes, de moment.
La demanda interposada per Empresas Matutes contra l’adjudicatària de les obres de l’autovia de Sant Jordi, per no haver retirat les terres de le seves finques, ha acabat posant en evidència manifesta allò que pretenia negar. Ja ho denuncià repetidament la plataforma antiautopista i qui més qui menys tothom ho donava per cert: el disseny absurd i desmesurat d’aquest projecte viari obeïa a la necessitat d’aconseguir material per a la materialització del projecte de golf promogut per Empresas Matutes. En aquest grup empresarial, a part del patriarca del clan, figura com accionista i beneficiària de la jugada la que en el moment dels fets era Consellera de Vies i Obres del Consell Insular, la Sra Stella Matutes.
La constructora de l’autovia ha confirmat el pacte existent entre ells i Fiesta Hoteles per anar fent el golf a mida que es portava la terra al costat de l’hipòdrom, amb plànols inclosos. És evident que aquest judici civil a generat tema per obrir d’una vegada la via penal. La quantitat i magnitud de les irregularitats admeses ahir, fins i tot per part dels funcionaris del govern que, diuen, mirava cap una altra banda, no pot quedar impune.
Unes preguntes queden encara a l’aire: s’acabaran retirant les terres?, les deixaran allí per quan arribin temps "millors" i el camp de golf pugui fer-se realitat?

L’esquerra dóna indicis de vida a Mallorca. A Eivissa es dóna per extingida

El projecte de llei d'habitatge ha posat de manifest que a Mallorca hi ha encara indicis de vida als partits d’esquerra. Aquesta troballa permet mantenir l’esperança lleu de que en aquesta comunitat autònoma de moment no s’imposarà el pensament únic. El BLOC es va plantar, i es negà a acceptar el projecte de llei d'habitatge, si mantenia l’excepció que permetia al municipi de Palma saltar-se la Llei de Directrius d’Ordenació Territorial sobre creixement màxim permès. Tampoc estaven d’acord en que s’emprés sòl rústic per edificar VPO.
A Eivissa la lleialtat a la cadira s’ha convertit en la màxima prioritat i aquí no es discuteix res ni es planta ningú per molt aberrant sigui pel territori. No és que no es discuteixi sobre si utilitzar el sòl rústic per habitatge de protecció oficial, és que directament es dóna per bo posar-lo en mans de promotors per destinar-lo a urbanitzacions privades; encara intenten colar a la desesperada la urbanització de ses Variades (per aconseguir fer realitat aquesta urbanització igual sí que es planten els d’Eivissa), ni es discuteix sobre la protecció de Comte, les requalificacions salvatges del municipi d’Eivissa o de la retirada del projecte pel port. A més, ja s’estan elaborant els projectes dels nous trams d’autopistes. Sort encara que no volen una illa de ciment, sinó ens hi enterren a tots

Vila, a una passa de quedar-se sense sòl rústic

La febre urbanitzadora sense precedents que caracteriza la gestió de l'ajuntament de Vila no té límits. Ara, els "progres" de Vila, estenen les seues urpes depredadores damunt dels terrenys que hi ha entre can Misses i el recinte firal, és a dir, la darrera extensió de sol rústic que queda al municipi, si exceptuem ses Feixes i la muntanya de dalt Can Misses, -i això últim perquè no depen d'ells només-. Tot el pla de Vila, gràcies a Tarrés i a Lurdes Costa, quedarà aviat totalment requalificat i ocupat pel formigó. Aquest cop l'excusa, massa burda per resultar una justificació creïble, és construir un nou hospital. Com en altres ocassions, Vila utilitza l'excusa d'algún equipament necessari (una escola, un parc, un hospital...) per a afegir-hi el "regalet" d'alguns centenars de vivendes privades més.
Algú recordarà que al seu moment es va dir que el sòl rústic de Vila, per compensar l'alt percentatge de sòl urbà, seria inedificable, però poc es podia sospitar que seria senzillament perquè no en quedaria, de sòl rústic. Així, al municipi amb més densitat d'habitants per qm2 de l'Estat, podem tastar la política urbanística de l'esquerra, diferent de la del PP, si però, en què?

Arriben els hotels-dicoteca

Diuen que feta la llei, feta la trampa. Això, a Eivissa, pot ser és més veritat que enlloc. Ara les autoritats parlen de posar límits als horaris de les discoteques per evitar 24 hores seguides de marxa, però ja n’hi ha d’espavilats que estudien com eludir i treure profit d’aquesta regulació.
No és que la gent tingui massa fe en que això dels horaris dels locals d’oci nocturn. Massa permisivitat durant massa anys, les subvencions a la SD Eivissa per part d’una coneguda discoteca, els cafè-concert d’algun regidor, els contactes i relacions amb polítics de la dreta i els advocats de l’esquerra que tenen els empresaris del sector, els escuden contra qualsevol intent de racionalitzar aquest tipus d’oferta. De tota manera, per si de cas, ja hi ha algun membre d’un conegut clan eivissenc que està planificant obrir a Sant Antoni el primer hotel-discoteca. D’aquesta manera, els turistes, poden seguir amb 24 hores de marxa al més pur estil “tot inclòs”. Això, a més, pot suposar un problema per les discoteques tradicionals com ho ha set el “tot inclòs” pels negocis de restauració. El buit legal que permet al hotels tenir música 24 hores sembla que garantirà, de moment, que això de dormir a Eivissa continuï sent optatiu i no obligatori.

L’esport, emprenyat

El món de l’esport eivissenc no està massa satisfet amb els ajuts que rep des del Consell Insular i, tot i que les comparacions son odioses, molts son els que pensen que la SD Eivissa podria apanyar-se bé sense tanta i tan sucosa subvenció i que n’hauria de quedar més per repartir. A més, aquest club de futbol, que és la debilitat del President del Consell, Xicu Tarrés, té bon padrí amb la discoteca Amnesia, que hi inverteix en un any quantitats amb les quals un servidor viuria en pla marajà fins després de la jubilació. Tot deu tenir les seves contrapartides, perquè a veure qui és el guapo/a que fa acomplir horaris a qui acarona tan bé a la nineta del president. Avellaneda hauria de mirar d’assabentar-se un poc més del tema i de no donar tantes coses per suposat. A la gent no l’acaba de convèncer que hi hagi tants diners per autopistes i tan pocs per a les coses molt més importants i quotidianes

Sala vol evitar demolir can Cretu aquesta legislatura.

Pep Sala acceptà ser candidat a l’alcaldia de Sant Antoni amb la condició que li sol·lucionessin l’assumpte Cretu. I dit i fet, el Parlament Balear, sense massa complexes, aprovà la famosa transitòria de la llei d’acompanyament de 2003 per deixar-ho ben arreglat. Tanmateix només afectava als territoris africans de Mallorca i aquí no havia de passar res.
No s’esperava qui està acostumat a una obediència cega que els jutges poguessin rebotar-se i la seva negativa a passar per l’aro com a gossets ben entrenats, però el fet és que la jugada va ser un fracàs i, a banda de posar molt en evidència l’oficina de favors en que s’ha convertit, (encara a dia d’avui, sinó mirem com està el pati encara amb ses Variades o Benirràs), el Parlament Balear, no n’hi va haver prou i el xal.letet continua amb una hermosa ordre de demolició. I ara què? Doncs sembla que Sala no pensa resignar-se ni posar-ho fàcil i continua amb les maniobres per allargar el tema, si pot ser durant tota la legislatura.

L’audiència provincial obliga a reobrir un procès penal per ocupació il·legal de finques

En un auto emès per l’Audiència provincial s’ha estimat el recurs presentat per una de les expropiedes dels projectes viaris del Govern Balear i obliga al jutjat a revocar l’acord d’arxiu d’actuacions, obligant-lo a procedir a la pràctica de les diligències de comprovació de si la franja de terreny ocupada té connexió o no amb alguna edificació, donat que en aquest cas s’entendria que l’administració hauria d’haver requerit autorització judicial per entrar a la finca i cas de no disposar de la mateixa, s’hauria pogut incòrrer en un delicte de violació de domicili. El jutjat d’Eivissa havia acordat l’arxiu de les actuacions en no apreciar indicis de delicte o falta en l’actuació de l’administració. En qualsevol cas son d’esperar noves resol.lucions semblants properament i està per veure com acaba el tema perquè les violacions de domicili, tal i com les enten l'Audiència, varen ser habituals durant el procés de construcció de les autopistes d'Eivissa durant el 2006.

Palau té cotxe propi

Pere Palau, que sempre ha disposat de Mercedes propi o de cotxe oficial, no creu que mai hagi existit un problema amb els taxis a Eivissa. Es veu que ell no és un dels centenars de turistes que han perdut un vol de tornada per no trobar un taxi a l’agost després d’esperar-lo hores.
En qualsevol cas, ara s’entén per què durant dècades el PP no ha fer res respecte d’aquesta problemàtica. Senzillament es que no existia. Si fa 30 anys també s’hagués impedit la creació de més places de personal sanitari a l’illa, Palau tampoc veuria el problema: ell també acudiria a clíniques de fora a fer-se els seus implants capilars i llestos.Ara el PP opta a Eivissa per l’equivalent a les maniobres del PP nacional amb el tema del terrorisme etarra: boicotejar qualsevol tipus de sol·lució al conflicte. Els haurem d’estar eternament agraïts per aquesta dedicació a l’interès general que per a ells només existeix en el cas dels camps de golf.
A tot això, l'actual govern segueix parlant més d'autovies que de transport públic. Quin país!

Una altra de Matias Valles

Aqui us reproduÏm un article de Matias Vallés. En aquest cas, encertat com sempre, també podriem advertir-lo de que vagi amb compte amb el que desitja perquè podria fer-se realitat abans i tot del que es pensa.

NO QUIERO SABER MÁS DEL PP


Quién es la única política de Occidente que presentó ante un parlamento democrático los dispendios en un prostíbulo como gastos oficiales? Rosa Estarás, vicepresidenta entonces del Govern, y presidenta hoy del PP balear. ¿Quién es el único político de Occidente que ha firmado como oficiales los gastos en un prostíbulo? Joan Flaquer, conseller de Turismo antes y después del escándalo, hoy diputado del PP. ¿Quién es el único político de España condenado en firme por un delito electoral que obligó a cambiar la ley que rige los comicios? Jaume Font, ex conseller de Medio Ambiente y hoy diputado del PP. ¿Quién es la única alcaldesa de Palma que no se enteró de que su segundo se gastaba una fortuna en prostíbulos? Catalina Cirer, del PP.¿Quién es la política para la que trabajó Mapau, tras su contratación por un tribunal que la examinó presencialmente en Palma mientras ella se hallaba en la Argentina, y que carece de nobleza para salir en defensa de los funcionarios que serán juzgados por cumplir órdenes? Rosa Estarás, presidenta del PP. ¿Quién envió a los funcionarios ahora procesados el currículum de la examinada en ausencia? Jaime Matas, presidente del Govern y del PP en el exilio. ¿Quién estaba al frente de la empresa contratante? Pere Rotger, presidente del PP en Mallorca. ¿Qué político pasará a la historia por haber alertado al acusado del mayor delito de corrupción de Balears de que iba a ser detenido, después de haber mantenido numerosos contactos con él? José María Rodríguez, secretario general del PP.¿Qué partido ha conseguido que una tercera parte de sus altos cargos municipales estén imputados? El arriba citado. Todos los nombres aquí mencionados son indispensables para la regeneración ética del PP. Es su problema. Personalmente, sólo reclamo una amnistía mediática. No quiero conocer más casos escabrosos de un partido que ha agotado nuestra insaciable sed de escándalo. Abogo para que el Pacto se inicie pronto en las artimañas criminales. Acabemos con la hegemonía en la corrupción.

Ara toca pregar

Es veu que el tema al PP està pitjor del que semblava i ja n'hi ha que no veuen altra sortida que pregar per Terra Santa. No sabem si en un intent desesperat, el Sr Marí Tur, Joan, peixeter major en el passat, ha decidit passejar-se pels dominis dels talladors de bacallà suprems i marxa cap a Jerusalem acompanyat de clero i tot. Si aquest aconsegueix ressucitar, més d'un es tornarà practicant més enllà de les misses en dia de festa major. Mentre, ell no perd l'esperança que d'alguna manera, algun dia, pugui tornar a ser la más grande, perquè l'idea de acabar d'aquesta manera, ell que ha estat la primera figura de l'star-system polític pitiús, -malgrat l'aparició d'alguna aprenent de vedette-, no ho acaba de pair.
Altres, pot ser més pragmàtics, diuen que s'han de treure l'imatge de prepotents, només la imatge clar. Es tracta de ser-ho sense que es noti massa, de tallar el bacallà més discretament. Logicament, del PP, ningú espera figueres fent melons, ni miracles per molta peregrinació que es faci.

El substitut

Si algu pensava que la Famiglia es trobaria perduda ara que el seu partit particular ha perdut les eleccions a Balears, s'equivocava. Ja va passar al 99, quan per primera vegada els rojos es feren amb el poder al Consell Insular d'Eivissa. Ells tranquils, que tenen personal per totes bandes i camuflats de tots colors. Aixi, colaren a Vicent Tur, que els feia de delegat dels seus negocis a l'administracio. Al 2003 entra directament la vedette de la Famiglia a cuidar-se de lo seu i ara tenen col.locat un nou fitxatge que, tot i haver-ho de fer tot des de Mallorca,s'esforca que es un primor. Joan Bonet es el nou delegat de la Famiglia al Parlament Balear, i conten que es posa com una moto cada cop que algu insinua que pot protegir-se massa allò que no toca i que afecta als seus nous caps.

P.P resurrection

Que el Partit Popular no passa exactament per un moment dolç és de tots sabut. Al cop que suposaren les locals i autonòmiques de 2007 s’afegeixen ara els resultats de les eleccions generals. Precisament per preparar aquestes darreres eleccions el partit havia intentat tornar engegar la seva maquinària de bases poble a poble, però sembla que la cosa, malgrat que mantenen un gran nombre de votants, es troba molt més rovellada del que s’esperava i s’han trobat per primera vegada amb la impressió de predicar pel desert.
Lògicament no es rendeixen i es posen objectius. Un dels prioritaris, clar, és Sant Josep, el nou municipi roig. Amb la intenció d’anar per feina ja s’ha ofert la Sra. Castro per explicar als ciutadans interessats el nou planejament urbanístic. La informació que pot donar aquesta senyora sobre urbanisme deu ser comparable amb el grau dels seus coneixements informàtics, però això és igual, es tracta d’intoxicar, no d’informar i per això no fa falta saber el que hi ha sinó el que s’ha d’explicar que hi ha.
Altre “escàndol” que s’ha intentat fabricar ara, cara a les festes patronals, ha estat el de la manca de les tradicionals banderes a la Plaça del poble. Conten que el comando encarregat de fer bullir la sang dels josepins amb aquest tema ha anat de bar en bar posant el crit al cel per la manca de banderes i insinuant que això passa quan s’instal·la el radicalisme a l’ajuntament; serà que és setmana santa, però no han aconseguit que ningú s’oferís a lapidar l’alcalde per aquesta terrible omissió, de fet ni tan sols que algú els fes el més mínim cas perquè a qui més qui menys se la bufa que hi hagi o no banderes a la plaça.

Acudit publicat a Diario de Mallorca

Si no fos perquè sembla que qui acompanyava al Sr. aquest en les seves excursions sexuals era un polític d'un altre partit...

La moda Rasputín no decau al PP

Si una cosa està clara és que l’ex president balear va marcar tendències i va aixecar passions dins del seu partit. Semblava complicat trobar recanvi a Cañellas però va ser més fàcil a nivell balear que a cap altre lloc (qui recorda a Hernandez-Mancha, p.e?). El tema està en que el successor va posar de moda això de pagar-se les esbravades sexuals amb càrrec a les arques públiques, a Moscow, clar, que feia molt fred. Els seus seguidors han seguit amb la tradició, a Mallorca mateix. Així, qui va ser tinent de batlle de Catalina Cirer a l’Ajuntament de Palma se l’hi ha obert una investigació per haver-se gastat uns 50.000 euros amb nois de companyia, amb la tarja de l’Ajuntament. Una dada curiosa sobre aquest subjecte és que al seu moment va filtrar-se la seva oposició –i consegüent bronca amb el seu partit -, a la forma d’adquisició del solar de son Espases on s’està construint el nou hospital de Palma, -malgrat el pacte preelectoral segons el qual el PSOE es va comprometre amb les altres forces d'esquerra a renunciar a aquesta ubicació -.
Amb tot això, essent Matas un autèntic heroi i líder espiritual per a molts, no pot estranyar ningú que a les darreres eleccions s'hagin hagut d'anul·lar vots al PP perquè a les paperetes s'havia escrit "Matas nos ha abandonado". Pobrets

L’exposició de les normes urbanístiques de Sant Josep provoca falses (de moment) alarmes.

Diverses persones han acudit a l’Ajuntament de Sant Josep alarmades per les noves carreteres que apareixen a la planimetria de les normes urbanístiques que està tramitant l’Ajuntament. La confusió creada ha arribat a fer pensar que es tractava de projectes ja en tramitació i n’hi ha hagut que fins i tot han patit pels seus domicilis.
Veïns de Sant Jordi i Sant Josep, pel nou viari a l’aeroport i per la circumvalació del nucli urbà, han estat els més crítics amb aquestes previsions.Resulta evident que l’asfalt continua sent un tema sensible a l’illa després dels projectes viaris imposats des del PP, i que no deixa indiferent ningú. Molts temen que el que va succeir al 2006 sigui només un capítol d’una història més llarga, massa llarga

Medi Ambient denega ara els parcs fotovoltaics a Formentera però Energia no rectifica a cala Saona

La Comissió Balear de Medi Ambient del Govern Balear ha denegat la darrera sol·licitud d’instal·lació d’un nou projecte de parc fotovoltaic a l’illa Formentera. Sorprenentment la denegació ha estat en base a un informe del Consell Insular de l’illa on es conclou que un ús prohibit a les normes subsidiàries no pot ser autoritzat. Amb això, aquest cop, n’hi ha hagut prou.
Increïblement, tot i que en base a aquest informe i a un d’anterior del Consell Insular d’Eivissa ja ha quedat acreditada la il·legalitat en la tramitació i aprovació del parc fotovoltaic de cala Saona, no sembla que des de la Conselleria d’Energia del Govern, organ que la va autoritzar per tot el morro, s’hagi iniciat cap expedient de revisió de l’autorització com seria obligatori en aquest cas.
El que sí que s’ha iniciat, per contra, és la tramitació del reglament per atorgar utilitat pública energètica a aquestes instal·lacions en sòl rústic. Ara falta saber si consultaran el text amb Formentera o si demà ja no els servirà de res que les NNSS prohibeixin aquestes instal·lacions

La vaga de la justícia

Pot ser entre la dels taxistes i ara que hi ha vaga a la sanitat pública es notarà alguna cosa, però del que ens hem enterat més bé poc és de la vaga dels funcionaris de justícia. Estem acostumats a aquesta illa a una justícia tan col.lapsada i tan lenta, que no ens fa l’efecte que la vaga hagi canviat massa cosa respecte de com estavem abans. Segurament els advocats i procuradors estaran més tranquils, però a la resta dels mortals ens fa més o menys el mateix efecte que un núvol a Bolivia. Aquí entre els jutges suplents, els que es passen temps amb crisis nervioses quan se'ls qüestionen actuacions (qüestionables, clar), els fiscals invisibles, els de ¨quita y pon¨¨ (que duren dos setmanes), les inundacions als jutjats, etc, etc, a la justícia sempre va tot igual i una vaga més o menys no sembla que es pugui notar massa, tret, pot ser, en casos molt puntuals i concrets. En fi, que un dia de vaga als jutjats es deu assemblar molt a un dia de feina a la Conselleria de Cultura del Consell Insular, per exemple

Mallorca, Eivissa, dos illes dos païssos

Les diferències entre nord i sud segueixen posant-se de manifest cada dia que passa i a distàncies tan curtes com la que hi ha entre Eivissa i Mallorca. Recentment s’ha procedit a la detenció d’un tècnic municipal sospitós de corrupció a l’Ajuntament de Palma. Tot ha estat molt professional: la guàrdia civil l’ha arrestat i, de forma immediata, s’ha procedit a precintar els equips informàtics i l’escorcoll del despatx.
Pot ser algú recorda com van els temes similars a Eivissa: primer s’avisa al tècnic en qüestió que faci neteja que ve la guàrdia civil, després l’ajuntament en qüestió fa com si l’acomiadés i, acte seguit, ja de forma extraoficial, va fent trasllat de papers des de l’ajuntament i els seus despatxos cap a la xemeneia més propera davant dels nassos de la resta de funcionaris municipals que es limiten a saludar-lo quan arriba com si tal cosa. Mesos després, quan ja sembla que està tot prou net, s’ordenen els registres en busca de proves. Mentre, el subjecte en qüestió, probablement un dels més fulgurants nou rics de les illes es fot de caïpirinyes pel Carib, gaudint d’una jubilació sense privacions. Mostrada aquesta eficàcia en casos de corrupció a ningú pot resultar estrany que, sent un activitat tan lucrativa i poc arriscada, sigui la preferida de molts a aquesta illa. Si la Fiscalia no espavila ses Variades en serà el proper exemple materialitzat. Ja se sap, al primer món els corruptes son delinqüents i a Eivissa son l’aristocràcia

Autoritat Portuària atura el projecte d’ampliació de la Savina

Serà que els de Formentera sí que saben fer-se entendre quan demanen una cosa i expressar-se amb prou convicció com per que se’ls prengui seriosament. El Consell de Formentera va dir que no volia el projecte d’ampliació de la Savina i Autoritat Portuària, automàticament, va deixar la tramitació de banda i després de tenir previst tractar-ho, es va retirar de l’ordre del dia de la Comissió de Medi Ambient. D’això se’n diu poder de convicció, i és que no hi ha res com creure el que es diu per aconseguir que et facin cas. A tot això, el projecte d’ampliació del port d’Eivissa segueix en tramitació tal qual. Triay sap per experiència qui parla seriosament i qui fa només el paripé per quedar bé. Per això deixa de ramitar un projecte per modificar-lo i l'altra continua invariable cap a l'aprovació.

Reflexions sobre ses Variades

Ens remeten un mail amb unes reflexions sobre l’assumpte de ses Variades. Creiem que valen la pena i us les traslladem tal qual:

En el cas ‘SES VARIADES” hi ha coses difícils d’entendre. En la rel d’aquest tema estan les negociacions entre els regidors del PP i el Psoe i l’empresa Realia prèvies a la firma del famós conveni i de la votació en plenari on regidors de tots dos partits votaren a favor. En teoria, en un conveni urbanístic, s’arriba a acords pels quals els promotors, a canvi de que un ajuntament els faci un planejament a mida dels seus projectes, es comprometen a una sèrie de contrapartides d’interès general de la població. En principi, per vendre el conveni a l’opinió pública, l’Ajuntament va demanar un terreny en rústic per un centre escolar, amb la qual cosa ja els sortia prou econòmica i rodona l’operació als promotors, però ni tan sols a això varen voler accedir, segurament conscients que estaven arropats per bons “padrins” a l’illa i que no tenien cap necessitat de gastar un sol euro de més. D’aquesta manera es signà un conveni on promotors es forraven amb un projecte urbanístic completament desproporcionat a canvi de res. Arribats a aquest punt la pregunta que resulta inevitable és: què es va negociar realment? Si no varen les contrapartides habituals en aquests casos, què va ser? Perquè alguna cosa va animar a regidors de la oposició a votar a favor i si no varen ser beneficis pels portmanyins, per a qui varen ser les contrapartides? Pot resultar revelador el fet que el representant del PSOE en les negociacions del conveni i que va votar a favor al plenari que el ratificà, fos promocionat de manera que ara ja és conseller, mentre que el sector que es va oposar es va haver de conformar, fins fa ben poc, amb seguir fent d’oposició.
A tot això, per si no fes prou pudor, ara resulta que contínuament, als mitjans de comunicació, veim les clucades d’ull que es fan des del Consell a l’Ajuntament en el sentit d’ajudar-los a tirar endavant aquest conveni i les manifestacions fetes per l’alcalde en el sentit de que ja s’ha arribat a un acord amb Tarrés respecte d’aquest tema.
Si mos trobassim en un estat normal de coses, aquí no només hauria intervingut la Fiscalia d’ordenació del Territori i la Fiscalia anticorrupció també s’hauria posat les piles, però segurament és aquest clima d’impunitat que es viu a Eivissa que fa possible que coses així continuin passant.

Saber estirar el sou i el pressupost

El culebrón de la subvenció de Matas per a Perú sembla que no s’ha acabat però tampoc sembla que pugui resultar productiu.
Mentre l’ex-president del Govern es comprava un palau de 4’9 milions d’euros a Palma, és de suposar que amb els seus diners, despistava fons públics com si tal cosa. Se suposa que amb els seus diners pagava les lletres de l’hipoteca, la universitat dels fills (a Madrid), i menjava i es vestia, però no sa sap què pagava amb els fons públics que sortien cap a l’estranger. Ha dit que eren per una dessalinitzadora, però resulta que no existeix.
Avui, el diari Balears torna a parlar d’aquest tema i el que més crida l’atenció de la notícia és que, tot i que Matas es va passar la Llei de Subvencions pel folre, i d’un sol cop varen desaparèixer 450.000 euros, l’esquerra de les illes encara no té clar que vulgui anar als tribunals. Serà que no hi ha prou motius?, serà un cas d’honor entre lladres?, serà que pensen que li tocarà el jutge Montserrat? Serà que no volen col.lapsar més la justícia?...No sabem què serà, però segur que el que ens han robat no ens ho tornen.
En tot cas ara ja poden callar aquells que deien que s’ho gastava tot amb autopistes, com resulta obvi, encara sobraven diners per alguns extres

El Govern...de Mallorca

Cada illa té un Consell Insular i en teoria tenim un Govern per a totes. A la pràctica, però, hi ha un Consell Insular per a cada illa i un Govern per a Mallorca. Això també passa, per exemple, amb la Fiscalia anticorrupció, de la qual Eivissa tot i necessitar-la imperiosament, no n’ha sentit parlar mai. Es veu que el tal Carrau no està molt posat en geografia i no sap que a Balears hi ha més d'una illa.
L’exemple d’això del Govern està en el darrer anunci fet per la Conselleria de Turisme Balear de l’inici d’una campanya per erradicar l’oferta turística residencial il·legal a Mallorca, mitjançant el rasteig d’ofertes a internet, a revistes, a futllets de touroperadors, etc. Aquesta mesura, tal i com explica la premsa de l’illa gran, únicament afecta a Mallorca i no s’ha dit res d’Eivissa o Formentera, i això que el Sr Antich s’ha hagut d’aprendre una vegada més el camí del Sud a rel de la visita de la Ministra de Medi Ambient. O sigui: ja l’hem vist prou fins la propera campanya electoral.
Si hem de dependre de la Conselleria de turisme d’aquí per aquests assumptes ens anirà igual que quan Cati Palau s’ocupava del medi ambient. També és veritat que podria ser pitjor, perquè pitjor que un càrrec inactiu és el càrrec que fa molt i malament i exemples d’aquests també n’hem tingut més d’un, en pla epidèmia, a aquesta illa.

Al Port d'Eivissa, el més selecte

Només el millor de cada casa

Pot ser a poca gent li diu gran cosa el nom de Gonzalo Pascual, tot i que és un Senyor que té una especial habilitat pels negocis i, segons sembla, també per ficar-se en embolics i sortir-ne indemne, cosa que, com tots els grans professionals de la qüestió, sap que s’aconsegueix incloent als polítics en el negoci com a mal menor, o anant a caçar amb ells, com habitualment fa amb l’ex ministre Álvarez Cascos (segurament estaven junts quan lo del Pestige). Per fer-se una idea, és el soci de l’actual president de la CEOE, Díaz Ferran, amb qui va fundar l’empresa de transport per carretera Trapsa. Darrerament s’estan tramitant denuncies contra ell a l’Agència Tributària, al Banco de España, la Dirección General de Seguros i a l’Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas, però és de suposar que acabaran en res, el peix és massa gran. A Argentina, on no hi ha tant interès per tapar les seves aventures financeres, és un habitual de la premsa, especialment pel que fa a la presumpta compra il·legal de Aerolíneas Argentinas i els mitjans d’allà s’esforcen en recordar que es troba imputat per frau i desviament de fons públics a España (si, aquests que en teoria son de tots). Allà també tenen clar que la cosa acabarà en res per les grans amistats de l’empresari i perquè va ser un dels que finançaren la campanya electoral de Cristina Kirschner.
Aquest mateix personatge s’associà a una empresa de la qual havia estat soci l’anterior President de l’Autoritat Portuària, Joan Verger i, mitjançant la seva participació en Trapsa Yates, aconseguí importants concessions al Port de Palma. Amb aquesta habilitat pels negocis no pot estranyar a ningú que quan, al juliol de 2005, es publicà el concurs de concessió del port esportiu d’Eivissa Nova, en menys d’un mes ja s’havia muntat una nova empresa en la qual participava i que optava a la concessió, Serveis Marítims Port d’Eivissa, amb Sercomisa, empresa de l’eivissenc Alonso Marí que, com no, ha estat seleccionada per l’Autoritat portuària de Balears, tot i carregar-se més de 150 punts d’amarra del port.
Amb tot això, què pinta la batllessa d’Eivissa?, senzillament res, ella a votar i a callar, que no és ningú.

Els taxistes, sempre ells

La màfia organitzada no només es dedica al tràfic de drogues, les concessions de ports, la tracta de blanques, a la política o a les obres públiques, també al sector del transport i la prova la tenim als taxistes d’Eivissa.
Tot i els esforços de la conselleria de mobilitat per garantir un servei de taxi adequat a la demanda de l’illa i allunyar-lo de la situació tercermundista que ha permès el PP tots aquests anys, els taxistes es creuen que son ells els que han de decidir sobre la matèria i que ningú més té res a dir.
Ara anuncien que faran vaga per setmana santa.
La pregunta és fins quan se'ls tolerarà aquesta actitud abans d’anul·lar-los les llicències i que es quedin tots sense, perquè mentre se'ls permeti continuar amb el xantatge es dedicaran a putejar i es quedaran tan amples.
No sabem si la conselleria ja ha començat els expedients per retirar llicències, però està clar que s’ha de fer alguna cosa abans de molt o ja poden posar als taxistes de consellers si tanmateix han de manar ells.Seria un detall que les llicències de la flota de taxis, per setmana santa, ja es trobessin en mans de gent més raonable. Al cap i a la fi es tracta d’un servei públic i és l’administració la que ha de decidir

Matas subvencionà integristes catòlics de Madrid amb diners de Balears

La història del pas de l’expresident autonòmic, Jaume Matas, per la política és digne d’una antologia de la despesa absurda i de la malversació de fons. No només ens encolomà unes autovies absolutament desmesurades, tan en cost com en dimensions, sinó que es va “lluir” en molts altres projectes a tot Balears com ara el projecte de l’òpera de Palma, el velòdrom o la marranada del metro. Curiosament, després de gastar i gastar sense descans, a finals de la legislatura encara va poder regalar 450.000 euros i una dessaladora a “Los Legionarios de Cristo”, organització integrista catòlica madrilenya sense cap tipus d’activitat a les illes.
Segons sembla, la planta dessaladora en qüestió no va arribar a funcionar mai i la subvenció, segons aquesta organització, es va gastar intentant reparar-la, cosa que finalment no s’arribà a aconseguir.Que se sàpiga, a Balears, cap ONG va aconseguir una subvenció tan sucosa. Serà que no son prou blaves

Discrepar i sobreviure?

Publicat a Diario de Mallorca

Tribulacions, pregaries i gemecs per ses Variades

Entendridora és la sobtada preocupació de la Sra. Encarna Castro en relació als problemes econòmics que una mala gestió urbanística pot portar a un ajuntament. A bones hores!, també hagués pogut prendre consciència uns anys abans, però qui sap, tal vegada fins i tot algun dia aprengui que la informàtica serveix per alguna cosa més que per buscar porno.Un altre que també sembla que comença a entendre d’aquests problemes és el Sr. Josep Sala, batlle de Portmany, municipi que no només pot quedar endeutat fins les celles pel cas Cretu, sinó que ara tampoc sap com arreglar l’embolic de ses Variades. Tot i el que s’ha dit i repetit sobre la imminència de l’aprovació de la nova normativa municipal portmanyí, el tema no fa més que retardar-se i sembla que el motiu no és altre que el punyetero conveni que es va signar amb la promotora que, a mitges amb la família Matutes, vol desenvolupar urbanísticament la zona. Problemes a això en surten de per tot arreu: per una banda està l’oposició municipal que sembla que no és tan dòcil com a l’anterior legislatura, però per sobre de tot està la Fiscalia i l’incertesa de com acabarà la investigació oberta respecte d’aquest tema. El Sr. Sala és plenament conscient que s’ha ficat en un camp de mines i que precipitar la normativa municipal pot provocar que explotin totes de cop. Ni en el pitjor dels seus somnis hauria pogut imaginar aquesta situació. Ell, però, no es rendeix i no para de negociar amb el Consell, convençut que el Sr. Tarrés serà sensible a la seva situació. I sí que ho és, i molt, però és aquí quan torna a sorgir l’ombra de la fiscalia i la postura, de moment sembla que honesta, de l’oposició de Sant Antoni. Vorem quins arguments pesen més a la balança. De moment recomanem al Sr. Sala moderació amb el Vàlium.

Què es mou a Comte?

Per alguna raó no aclarida per ningú, el Consell i, també, l’Ajuntament de Sant Josep, han evitat que la normativa territorial del Govern Balear afectés a la zona de Cala Comte.
S’hauria de saber qui hi ha al darrera d’això. Qui i què, perquè hi ha rumors que fa uns mesos circulaven ofertes de venda de terrenys a la zona. Aquestes ofertes passaven de mà en mà a les promotores de l’illa i segons sembla una de les parcel·les estava a la venda per la mòdica quantitat d’onze milions d’euros dels quals, sempre segons aquests rumors, tres eren “oficials” i la resta en “B”.
La qüestió està en saber si els polítics que defensen els promotors son conscients d’això o si és precisament perquè ho saben que ho fan.

Als Jutges no se’ls nota res

Teòricament, mai més ben dit, el poder judicial ha de ser apolític i totalment independent d’ideologies. La prova de que no és així la tenim, sense anar més lluny, a les continues bronques i recusacions que hi ha pels magistrats que composen el Tribunal Suprem. A Balears, però, també es donen casos que posen prou en entredit aquesta suposada independència, i ens referim a part del nostre Mortadelo (o mogtadelo) local.
Recentment hem sabut d’una sentència referida a l’ocupació d’una finca per les obres de l’autopista sense notificar a la propietària, que dóna la raó a l’administració perquè, diu el tribunal, ja es va publicar un edicte i si la propietària, que a més viu fora de la província, no es va assabentar, és el seu problema. Curiosament, aquesta sentència ve del Tribunal Superior de Justícia de Balears, el mateix que va tombar la declaració de Bé d’Interès Cultural de ses Feixes perquè l’administració no va poder notificar a tots els propietaris qüestions referides a l’expedient de protecció i va haver de recórrer a un edicte. Conclusió, si és per fer una autopista, poden entrar a casa teva sense avisar (haguessis mirat el BOIB), si és per protegir un bé patrimonial, t’ho han de fer saber personalment. O és que aquí depèn de quin partit governa que està bé o malament utilitzar els edictes per notificar?

Malgrat tot, alguna cosa es mou

Surts de l’illa una setmana i quan tornes tot està aparentment tranquil i no ha canviat res, s’arrossega el que sembla ser una mena de xubec des de les darreres eleccions, segurament perquè l’esgotament és general després d’una legislatura tan moguda i intensa com la passada, però una mirada de més a prop de l’actualitat dóna indicis de que alguna cosa comença a despertar i de que la paciència d’alguns comença a esgotar-se. L’indici més interessant el trobem a una notícia apareguda a Diario de Ibiza on es fa referència a l’oposició de les basses d’Eivissa pel Canvi al projecte d’Autoritat Portuària, postura que curiosament sembla ser ignorada pels càrrecs d’aquesta formació que la deuen trobar d’allò més inoportuna. Ja se sap, inconvenients de la coherència.
Altra exemple d’aquest canvi de consciència que s’està donant a l’illa el trobem a una nova web on es debat el futur de ses Variades: http://www.sesvariades.com/, on les opinions majoritàries no deixen cap marge d’interpretació, suposem que per desesperació del Sr. Sala i d’alguns càrrecs del PSOE que encara estan buscant com salvar el negoci al seu amo de tota la vida. Pot ser algú hauria de començar a ser conscient de que, amb tots els respectes, certes qüestions vitals, com l’ordenació del territori de l’illa, no poden quedar en mans d’un mosso d’equipatge.

Consellers per fer munt

Fa l’efecte que el PSOE ha aconseguit allò que s’havia proposat des de sempre: que el portin al poder i després tallar i cosir tot sol. Aquesta impressió es reforça gairebé cada vegada que s’obre la premsa, on resulta palès que la resta de forces polítiques i les opinions que havien representat s’han esfumat de les institucions. No només ens referim a la rendició i lliurament del Port d’Eivissa; pocs haurien sospitat mai que l’actual Conseller de mobilitat, pocs mesos després de les eleccions, ja anunciaria que s’està plantejant nous trams d’autovies. L’exemple més recent el tenim a la Conselleria de Territori, on col·locaren a algú d’Esquerra Unida, segurament amb l’advertència que era un Conseller no electe, motiu pel qual deu tenir molt clar fins on pot arribar per no ser cessat. En definitiva, que no pinta res i pot ser li és igual mentre el deixin quedar assegut on està. El paper de Conseller “florero” de Miquel Ramon queda en evidència cada vegada que es parla d’assumptes territorials i posa de manifest que no té ni idea de quina és la política del Consell en la que teòricament és la seva àrea. Les reunions que decideixen aquests temes es fan a porta tancada entre els interessats i el president de la institució i els acords a que s’arriba no sembla que es consultin ni es notifiquin al Conseller. Així ara surt Josep Sala, batlle de Sant Antoni, afirmant haver arribat a un acord amb el Consell en el tema de ses Variades, o el batlle de Sant Joan informant de propostes que ha fet sobre Benirràs i de les quals tampoc sembla haver estat informat el conseller en qüestió.
Així les coses no és estrany que cada vegada que el Sr. Ramon aconsegueix assabentar-se d’alguna cosa vagi corrents a la premsa i sovint fiqui la pota parlant de temes que requeririen més discreció.
En altres àrees no es nota tant, perquè no tenen no tenen la mateixa repercussió mediàtica, però el president té la fidelitat assegurada. Marga Torres, per exemple, es tan de dretes com Pere Casetes, per tant no hi ha d’haver cap fricció ni problema amb el PSOE en temes de patrimoni i, per assegurar-se de que així sigui, s’obliga a callar al Director General, no sigui que demostri criteri propi, i llestos.El PP també tenia consellers florero que no s’enteraven de res, tontos útils que deien amén a tot, com Cati Palau, Vicent Torres, Neus Marí, etc, etc.., però en aquest cas no representaven cap altra opció política i ni hi havia conflicte entre els seus electors i l’opció política que representaven

Què passa amb les “cessions” Matutes?

Han passat ja tres anys des de que la família Matutes va suposadament “cedir” la seva part d’unes finques al Consell Insular d’Eivissa en un acte que era més noticiable pel que pretenia que pel que era en si mateix. Enmig de la tramitació d’un Pla Territorial i de la creació d’unes infrastructures públiques que s’han anat descobrint a mida dels interessos de les empreses Matutes, va sortir el “notición” del regal, que no era tal sinó més bé tot el contrari; bàsicament tot es va reduir a la cessió temporal d’una part de les accions de les empreses propietàries, - i és de suposar que també de les obligacions fiscals que d’això es poguessin derivar-, a unes institucions afins, els responsables de les quals s’havien de limitar a fer el paperet de l’ase i badar la boca amb cara anonadada per tanta generositat per si així algú més, a part d’algun diari local, picava i s’ho creia. De moment queda clar que els administrats no n’hem tret res de tot això, a part de les rialles que va provocar assistir a un muntatge tan patètic, però tampoc hem sabut mai què ens ha costat, i els nous dirigents polítics no n’han dit ni pruna. Quins varen ser exactament els termes de la “cessió”?, S’ha fet càrrec el Consell Insular, amb diners públics, de les despeses fiscals de les societats mercantils que continuen sent propietàries de les finques?, Reclamaran els Matutes la devolució ara que el Consell està en mans del “rojam” o ja els va bé pel motiu que sigui mantenir la propietat en stand by? En qualsevol cas també és cert que en el moment de la “cessió” s’aprofità per anunciar que no serien les darreres i que els propers “afortunats” amb nous “regals”serien els Ajuntaments. També que el Consell disposava de tres mesos per aconseguir el 100 % de les accions...i ara què?

Qui assessora Tarrés?

El tema de la promoció de les discoteques il·lustra de nou que el Consell d'Eivissa ha perdut el nord abans de trobar-lo. En el súmmum d'un món a l'inrevés: l'esquerra subvencionant l'imperi de les discoteques (el sector més folrat, més conflictiu -si s'exclouen els taxistes- i menys necessitat del nostre món empresarial) i la dreta ho critica. Al mateix temps, el Consell es gasta 116.000 euros en un pla de govern que, no ens enganyem, serà només paperassa virtual que no servirà per res, tret de per a que alguna empresa es folri a costa dels eivissencs. Per rematar, avui llegim que el Consell contracta una empresa per repartir dossiers de premsa als periodistes que aniran a Fitur. Davant tot aquest allau de despropòsits, les preguntes que molta gent es fa: qui punyetes assessora tan malament a Xicu Tarrés?, de quin planeta o galaxia llunyana ha arribat que demostra un desconeixement tan espectacular la de realitat de l'illa?, és el mateix responsable de que un personatge de la rellevància pública del Sr. López Gari no pugui sortir als mitjans?
La nostra amistosa recomanació és que si se li deu res al responsable de tot això, li posin un piset, però que el tregin d'estorbar i embolicar a la màxima institució de l'illa. Segur que si els polítics volen opinions i consells les podran trobar molt més encertades escoltant el que demana la ciutadania.

Palma promociona el seu carnestoltes amb fotos del Festival Gai d’Eivissa

La ciutat de Palma ha confeccionat un pòster per promocionar la Rua de Carnaval 2008 i ho ha fet amb una fotografia que correspon al Festival Gai i Lèsbic de l’any passat a Eivissa. El regidor de l’àrea de benestar social, participació i cultura de l’Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, que segons sembla no tenia coneixement de que la fotografia s’hagués fet a ca nostra, havia dit als mitjans que la fotografia havia estat escollida pel seu impacte visual, força i originalitat. Segons sembla no és la primera vegada que volent o sense voler s’utilitza el “gato por liebre” a la promoció turística ja que, segons sembla, fins i tot la Comunitat Valenciana va utilitzar fotografies fetes a les aigües de Formentera per promocionar el turisme a la costa llevantina

La prostitució al carrer no, només al despatx

Un tema de preocupació recurrent a moltes societats és el tolerar o no la prostitució al carrer. Periòdicament es parla de legalitzar l’activitat i regular les condicions en que s’ha d’exercir l’ofici més vell del món. Segurament per això, després de tant debat, els nostres polítics volen donar exemple de com s’han de fer aquestes coses de vendre l’ús d’algun forat corporal, o només la mà, només que sigui per aixecar-la per votar la reforma del Port d’Eivissa. Així, ens mostren com queda d’elegant fer-ho des d’un despatx, en comptes de a qualsevol cantonada, i amb el xul·lo vestit amb corbata i afeccionat als bons vins en comptes de amb pintes de quinqui drogaaddicte. Així, vénen els seus serveis manuals a canvi d’una cadira (cadascú posa la tarifa que més li convé: uns una conselleria, altres una direcció general, pot ser alguns en metàl·lic) A Eivissa, el client de torn deu quedar més que satisfet, amb els serveis i la tarifa, no com a Formentera, que sembla que s’estan resistint als seus encants i el tenen calent, calent.

On és en Wally-Botja?

L'ex conseller de Patrimoni i vedette de la política local (amb permís de Stella Matutes), Joan Marí Tur, sembla haver descomparegut definitivament de l'escena política insular, gràcies a Déu i als electors. Ningú no sap on està, ni què fa. Algun l'ha pogut veure'l pel carrer, oferint per cert un aspecte bastant decaigut, més aviat deplorable, evidenciant que la vida de "civil" no li ha sentat gens bé, segurament perquè no ha estat una retirada voluntària sinó d'una bona patada. El nom de Marí Tur no ha sonat ni tant sols com a candidat al Senat, càrrec que l'hauria tret de la jubilació política, si és que el PP guanya aquest escó. Pero no. De moment, Marí Tur sembla que deu estar entregat a la cura del seu hort a Sant Josep -ara que ja té pràcticament acabades les obres il·legals del seu corral convertit en "chalet", segurament amb la fortuna treta dels negocis immobiliaris il.legals de cala Molí-, i deu rememorar amb enyor aquells temps en que podia desfer-se d'un jaciment diari només de moure un dit. Un descans molt merescut (per a Eivissa, clar).

Una (altra) ovella negre de partit

Conten els seus companys de partit que quan arriba el moment de cantar La Internacional a la cloenda dels congressos socialistes de les Pitiüses, ell és elque més aixeca el puny i més alt canta la lletra. Pero també es comenta que el militant i ex regidor del PSOE de l'Ajuntament de Labritja, Joan Mayans, també és un dels més destacats especuladors del municipi (altres destacats venen de altres parts de l’illa o de fora) que operen a la zona “protegida” de na Xemena, ja sigui com a constructor, ja sigui com promotor. La questió és que a la zona els veins parlen de la seva habilitat per anar colant xalets per la zona i per altres del municipi. Clar que tinguent companys de files com en Vicent Tur, també conegut per l’urticària que li provoca qualsevol esment de normatives proteccionistes, (o de normatives en general), no resulta estranya aquesta faceta. Ara queda per veure si per ser ell qui és (i els altres afavorits qui son), el Consell Insular passa per alt els "descuits" que les NNSS municipals que es tramiten tenen a determinats indrets del municipi de Sant Joan.

Cretu vol refer-se del seu divorci desplomant l’Ajuntament

El músic Michael Cretu pretén pujar la petició d’indemnització per la llicència atorgada il·legalment per l’Ajuntament de Portmany adduint que l’assumpte judicial en torn a la seva casa l’hi ha produït estrès i ha mermat la seva productivitat musical afectant la seva inspiració, la qual cosa l’hi ha provocat un descens significatiu en els seus ingressos, ja que, segons el seu advocat, Jaume Roig, existeix una diferència “abismal” entre els seus ingressos passats i els actuals i, també segons aquest Sr, això es deu a l’afectació mental que l’hi ha produït perdre ca seva.
La veritat, però, és que recentment s’ha donat per conclòs el procés de divorci del Sr. Cretu i la que durant una vintena d’anys ha estat la seva dona, Sandra. Sandra Cretu ja fa temps que estava vivint a una altra de les cases que la parella té a Eivissa (en tenen més d’una) i, segons s’ha informat des de diversos mitjans europeus, el fet que ella formés part activa de l’equip de producció musical ha provocat que el jutge que ha portat el cas considerés que la fortuna Cretu pràcticament s’havia de dividir per dos. Ara resulta com a mínim sorprenent que el Sr. Cretu afirmi que l’estrès li ve de l’assumpte judicial amb ca seva i en absolut d’un divorci després de vint anys de matrimoni, amb dos fills i que ha acabat als jutjats. També sorprèn que, havent format la seva dona, tots aquests anys, part de l’equip creatiu, ara digui que la baixada de productivitat es deu a l’assumpte de la casa. Es veu que hi ha que saber posar-hi morro, a veure si cau alguna cosa. De qualsevol manera, les pretensions fetes públiques pel Sr. Roig tenen mínimes probabilitats d’èxit,(pel Sr. Cretu, s’entén, perquè el Sr. Roig bé que li cobra la “feina”), i podrien ser producte d’alguna al·lucinació provocada per haver fumat alguna cosa que no deu ser tabac.

El Consell de Formentera, despistat però amb Principis.

Que els membres d’una institució de les illes demostrin principis i coherència és tan car de veure que mereix un esment. Exemple segurament únic a Balears n’és, de moment, el Consell Insular de Formentera amb la postura que ha manifestat públicament sobre el tema de la plataforma de formigó del Port de la Savina. Tot i que és evident que van un poc perduts, i que de les declaracions fetes des de Formentera sobre el desconeixement del projecte es dedueix que ni s’assabentaren de l’aprovació del Pla d’Utilització dels Espais Portuaris del Port de la Savina allà pel 2003, té mèrit, i molt, que algú del món polític vulgui aixecar la veu per temes de sentit comú tot i que puguin arriscar-se a tocar la fibra sensible a algú (les fibres sensibles per aquí solen ser de forma rectangular, tanquen amb combinació i tenen ansa). De polítics que, en governar, no descobreixin les virtuts de l’asfalt i formigó n’hi ha pocs. De moment son els únics que sembla que no s’han avariat amb l’ús de la cadira. Vorem quant dura.

Festes il·legals no només a l’estiu

Serà el relax que provoquen les festes nadalenques el que fa retornar l’illa al seu estat natural, o sigui aquell en que les normes ni existeixen ni s’apliquen i a més no l’importa a ningú. Des de les institucions ja s’anuncia que pot ser es donarà la puntilla al Parc Natural de ses Salines autoritzant un camp de golf al costat. Donat que des del punt de vista del sentit comú i la sostenibilitat no tindria explicació ja n’hi ha que fan càbales sobre si l’autorització en qüestió depèn de si algú arriba o no a un acord econòmic amb el promotor. Nosaltres no som tan malpensats i estem convençuts que és una qüestió de coeficient intel·lectual, pobre parc natural! En qualsevol cas una mostra de la involució en aquestes qüestions ja ens arriba amb la festa il·legal de cap d’any a s’Espalmador, de la qual sembla que es va assabentar tothom menys els responsables d’impedir-la. Pot ser passarà el mateix amb els efectes d’un camp de golf, que només els patirà el parc, no els polítics.
A Mallorca la guàrdia civil estava darrera la pista d’algunes d’aquestes festes il·legals a sòl rústic i eren portada de diari fins i tot abans de celebrar-se.

Es regalen motos per Nadal

Podríem dir que es venen, però com que és Nadal direm que es regalen, i més si es tracta dels mitjans de comunicació local que son, més que ningú, els que pateixen de la sequera informativa tradicional en aquestes dates en que hi ha nul·la activitat política i escassa en general.
Així, arribem al notición amb que ens ha obsequiat avui la nostra premsa: “La Fundación presidida por Abel Matutes financia a empresarios iberoamericanos”. Aquesta primícia, de la qual ferem ressò a aquest blog el 28 d’octubre de 2006, no està però del tot ben explicada, suposem que perquè qui ha regalat la moto l’hi ha posat un paper tan lluent que impedia veure el contingut real del paquet. No és que s’ajudi des d’una Fundació benèfica als països en desenvolupament, és que un grup d’empresaris espanyols, amb la Sra. Botín al cap davant, s’inventaren això de la Fundación Empresa y Crecimiento per aconseguir que les administracions d’aquests països llatinoamericans paguessin les despeses de les infrastructures pels negocis financers i hostalers de les grans cadenes espanyoles i bancs. Aprofitant l’avinentesa, tornarem a recollir les paraules Sr. Abel Matutes, que en un discurs en qualitat de president l’aquesta Fundación, va pronunciar a Mèxic:

“La idea nace de un conjunto de grandes empresas españolas, (entre las que no cito la mía justamente para no hacer propaganda), con inversiones en América Latina, que deciden --en un momento dado-- crear un fondo para proveer de capital a pequeñas, medianas --sobre todo-- empresas mexicanas para ayudarles a desarrollar un tejido empresarial sano y dinámico, a crear empleo y a --digamos-- rellenar un hueco que quizá todavía estaba por rellenarse en el sistema financiero mexicano y tomarlo después como referencia para, en sucesivas etapas, extenderlo al resto de América Latina.....
Se trata de acometer las infraestructuras necesarias para evitar estrangulamientos en aeropuertos, en autovías, en energía, en promoción; en oferta complementaria: campos de golf, puertos deportivos”

Que quedi clar que el fons del que parla es treu, fonamentalnent, de les administracions del país “agraciat” i que aquesta obra de caritat porta uns quants anys en funcionament, però es veu que ara era un bon moment per parlar-ne. Coses de l’imatge que, per cert, no té remei.

Un botó de mostra de tot això el tenim a: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=17654

El PRUG de ses Salines impedia el Golf. El Govern del PP ho va “arreglar”

Algú recordarà que els plànols que delimiten les zones protegides del Parc Natural de ses Salines, per fora del seu àmbit, delimiten una franja que s’anomena àrea perifèrica de protecció la qual, segons la llei del Parc Natural, ha de servir per esmorteir els impactes que, provenint de l’exterior de l’espai natural protegit, puguin provocar alteració dels seus valors naturals. Una cosa en la que tal vegada no s’ha reparat massa és que al pla rector del parc, la zonificació de les diferents àrees i els usos posibles a cadascuna d’elles és bastant completa, però curiosament, aquest document pràcticament s’oblida per complet d’esmentar aquesta zona perifèrica de protecció. El motiu (sempre hi ha un motiu), és que el Govern Balear en mans del PP en el moment de confecció del pla rector del Parc, va eliminar l’apartat on s’establien els usos possibles i els prohibits d’aquesta zona. Aquest Pla va ser encarregat a una empresa privada de Catalunya que, amb criteris absolutament tècnics, establiren quins eren els usos possibles i els que s’havien de prohibir a cada zona de les previstes a la Llei del Parc. El problema sembla que estava en que entre els usos que no es podien admetre a la zona perifèrica de protecció estava el de camp de golf, per l’afectació ambiental que suposava. Com que el projecte de golf allí ja ve d’enrera i no era qüestió d’aixafar els plans del cap del PP a Eivissa, es va decidir prescindir directament dels criteris que els tècnics havien elaborat per aquesta àrea que bàsicament va quedar grafiada sobre els papers sense que a la pràctica es desenvolupés la normativa que havia de ser d’aplicació. Va ser molt senzill, n’hi va haver prou d’eliminar uns quants fulls del prug que s’havia pagat a l’empresa encarregada.
Consti que amb això no pretenem dir que si el Govern hagués estat en mans del PSOE no s’hauria fet el mateix.

El TSJIB reconeix dret a indemnitzacions per desqualificació de terrenys

La sentència, donada a conèixer ahir, reconeix el dret a rebre indemnitzacions a una promotora que, disposant de llicències per construir a un sòl urbanitzable, aquestes varen quedar sense efecte a l’entrada en vigor de la Llei d’Espais Naturals.
En qualsevol cas, a Eivissa, els contenciosos interposats en casos semblants, no varen donar els mateixos resultats; tal és el cas de la zona de Pou des Lleó, on es denegà qualsevol tipus d’indemnització a la promotora. Per altra banda també s’ha de tenir en compte que a Eivissa cap promotora es troba dins dels terminis per urbanitzar i que els retards en la tramitació i l’execució son exclusivament responsabilitat dels promotors. El fet que les indemnitzacions fixades pels tribunals estiguin molt per davall de les pretensions dels promotors, que invariablement valoren en milions d’euros les pèrdues - per demanar que no quedi -, i que surti més barat protegir un indret que fer un desdoblament, per exemple, compensa en escreix els arguments que segur que a rel de la sentència sorgiran en contra de les mesures proteccionistes.
En aquest cas, l’empresa demandant, disposava de tres llicències per construir tres blocs d’habitatges i ja havia començat les obres quan entrà en vigor la LEN. La indemnització s'ha fixat en 231.000 euros incloent la pèrdua d'aprofitament i la indemnització per les llicències que no es pogueren executar. A Eivissa, en casos com aquest, mai es va arribar a aturar l’edificació.

Inversió pública per especular a Benirràs

Durant la present legislatura, en diverses ocasions, s’ha parlat de la possibilitat que el Ministeri de Medi Ambient comprés la zona de Benirràs per protegir-la. De moment, però, no s’ha concretat en res aquesta declaració d’intencions. El que sí s’ha concretat, però, mitjançant la seva publicació oficial al BOE, ha estat el conveni subscrit entre l’ex-president Jaume Matas i la ex-Ministra de Medi Ambient, Elvira Rodriguez, segons el qual el Ministeri es comprometia a pagar 900.000 euros d’un projecte que anomenava “adecuación del borde litoral de Benirràs”. O sigui, obres d’infrastructures a urbanitzacions privades pagades amb diners públics, com ve sent habitual. Sorprén que el conveni, tal qual es va signar al 2004 s’hagi publicat al 2007 sense canviar ni una coma ni revisar el seu contingut. Al menys oficialment no consta que s’hagi fet res al respecte