Consellers per fer munt

Fa l’efecte que el PSOE ha aconseguit allò que s’havia proposat des de sempre: que el portin al poder i després tallar i cosir tot sol. Aquesta impressió es reforça gairebé cada vegada que s’obre la premsa, on resulta palès que la resta de forces polítiques i les opinions que havien representat s’han esfumat de les institucions. No només ens referim a la rendició i lliurament del Port d’Eivissa; pocs haurien sospitat mai que l’actual Conseller de mobilitat, pocs mesos després de les eleccions, ja anunciaria que s’està plantejant nous trams d’autovies. L’exemple més recent el tenim a la Conselleria de Territori, on col·locaren a algú d’Esquerra Unida, segurament amb l’advertència que era un Conseller no electe, motiu pel qual deu tenir molt clar fins on pot arribar per no ser cessat. En definitiva, que no pinta res i pot ser li és igual mentre el deixin quedar assegut on està. El paper de Conseller “florero” de Miquel Ramon queda en evidència cada vegada que es parla d’assumptes territorials i posa de manifest que no té ni idea de quina és la política del Consell en la que teòricament és la seva àrea. Les reunions que decideixen aquests temes es fan a porta tancada entre els interessats i el president de la institució i els acords a que s’arriba no sembla que es consultin ni es notifiquin al Conseller. Així ara surt Josep Sala, batlle de Sant Antoni, afirmant haver arribat a un acord amb el Consell en el tema de ses Variades, o el batlle de Sant Joan informant de propostes que ha fet sobre Benirràs i de les quals tampoc sembla haver estat informat el conseller en qüestió.
Així les coses no és estrany que cada vegada que el Sr. Ramon aconsegueix assabentar-se d’alguna cosa vagi corrents a la premsa i sovint fiqui la pota parlant de temes que requeririen més discreció.
En altres àrees no es nota tant, perquè no tenen no tenen la mateixa repercussió mediàtica, però el president té la fidelitat assegurada. Marga Torres, per exemple, es tan de dretes com Pere Casetes, per tant no hi ha d’haver cap fricció ni problema amb el PSOE en temes de patrimoni i, per assegurar-se de que així sigui, s’obliga a callar al Director General, no sigui que demostri criteri propi, i llestos.El PP també tenia consellers florero que no s’enteraven de res, tontos útils que deien amén a tot, com Cati Palau, Vicent Torres, Neus Marí, etc, etc.., però en aquest cas no representaven cap altra opció política i ni hi havia conflicte entre els seus electors i l’opció política que representaven