P.P resurrection

Que el Partit Popular no passa exactament per un moment dolç és de tots sabut. Al cop que suposaren les locals i autonòmiques de 2007 s’afegeixen ara els resultats de les eleccions generals. Precisament per preparar aquestes darreres eleccions el partit havia intentat tornar engegar la seva maquinària de bases poble a poble, però sembla que la cosa, malgrat que mantenen un gran nombre de votants, es troba molt més rovellada del que s’esperava i s’han trobat per primera vegada amb la impressió de predicar pel desert.
Lògicament no es rendeixen i es posen objectius. Un dels prioritaris, clar, és Sant Josep, el nou municipi roig. Amb la intenció d’anar per feina ja s’ha ofert la Sra. Castro per explicar als ciutadans interessats el nou planejament urbanístic. La informació que pot donar aquesta senyora sobre urbanisme deu ser comparable amb el grau dels seus coneixements informàtics, però això és igual, es tracta d’intoxicar, no d’informar i per això no fa falta saber el que hi ha sinó el que s’ha d’explicar que hi ha.
Altre “escàndol” que s’ha intentat fabricar ara, cara a les festes patronals, ha estat el de la manca de les tradicionals banderes a la Plaça del poble. Conten que el comando encarregat de fer bullir la sang dels josepins amb aquest tema ha anat de bar en bar posant el crit al cel per la manca de banderes i insinuant que això passa quan s’instal·la el radicalisme a l’ajuntament; serà que és setmana santa, però no han aconseguit que ningú s’oferís a lapidar l’alcalde per aquesta terrible omissió, de fet ni tan sols que algú els fes el més mínim cas perquè a qui més qui menys se la bufa que hi hagi o no banderes a la plaça.